Pàgines

dimecres, 12 de setembre de 2012

Resposta



Bon dia

Arran d'un comentari publicat per "Funcionari" a la publicació "Vaga?" de dia 10 de setembre, vaig començar a redactar una resposta que he pensat que valia la pena penjar aquí com a una entrada més i així és més visible:

Funcionari comentava: 


"Això és el que hauríem de fer a CAIB... Molta foto, molta samarreta negra però... FUNCIONA? hem de ser radicals, tant com ells ho estant sent amb nosaltres!!!"


Hi estam totalment d'acord! Però al Govern som un sector molt més gran que a l'Ajuntament, situació que dificulta la possibilitat d'organitzar-se i actuar. Però crec que el problema dels treballadors del Govern és que estam molt acomodats, hi ha molta gent que no està disposta a moure's mentre observa com la resta lluita pels drets de tots. Sí, tots tenim dret a no fer res o "a fer feina" com darrerament està tant de moda dir... però resulta que ens estan prenent el pèl. És una crítica, sí, a nosaltres mateixos i al conjunt d'aquells companys que no mouen un dit. Hem de xerrar clar de tant en tant, amb educació, però clar. És terrible, com a exemple, sentir gent que "no podia" anar a la vaga que es va convocar fa un parell de mesos perquè no podien perdre els 48 euros (ni 80, ni 100, ni 150, són 48 i pus) mentre parlaven del viatge que tenien preparat per les vacacions, del creuer, de la tele de LED, de l'ordinador nou, del sopar al restaurant X que és molt car (que sí, que "un cop a l'any no fa mal", és que feim vagues cada mes?) , etc. I sí, a tot això hi tenim dret i segur que alguns realment no s'ho podien permtre, però el que no hi ha dret és que a certes conselleries només hi hagués un 3% de participació i després, al bar (això sagrat, si mos ho toquen tothom al carrer demà mateix), tot són ploramiques i gent queixant-se de com de malament està tot.

Per què hem posat l'exemple de la vaga? Perquè és un indicador de com d'inactius som els funcionaris. De la manca d'interès o de la por que sentim de qualsevol novetat que trastoqui la comoditat de venir de 8 a 15, ah no! que ara venim mitja hora més... i aquí tothom tomba es coll i ho accepta. O som massa submisos o la gent cerca la manera de botar-se l'horari. Sí, hem de ser clars, resulta molt més senzill cercar la manera d'enganar el "sistema d'horaris" que lluitar pels nostres drets. És just dir això? Com vos sentiu quan llegiu això tots aquells que compliu amb el vostre horari? No vull dir ni molt manco que tots els funcionaris siguem lladres ni estafadors, això és una imatge que al Govern li ha interessat crear per a que la societat no critiqui les putades que ens fan. No som res diferent de qualsevol empresa privada en la que hi ha bons i mals treballadors. Fins aquí res nou, simplement voldria fer veure a la gent que en ocasions perdem el temps pensant en coses que consideram importants quan les que realment importen les deixam de banda.

Així, amb un Govern que ha desprestigiat la nostra imatge, una societat que en gran part s'alegra de les nostres desgràcies i la manca d'activitat per part dels sindicats, que s'han demostrat absolutament incapaços i inoperants (per no dir coses pitjors), la sensació és de solitud, de que estam sols davant el major atac als nostres drets. És per això que és molt important el comentari de "Funcionari", des del punt de vista de que ens estam centrant en coses que sí, que certa utilitat tenen i ens donen visibilitat, però la gent ja sap que estam enfadats, ara han de veure que actuam. Per això, des d'aquí encoratjaria a qualsevol que es vegi capaç de conduir una plataforma (o el que sigui) per dur endavant les iniciatives que siguin necessàries per a respondre als atacats dels polítics. Aquest bloc va néixer com una primera passa, però necessita de participants.

Ara per ara una de dues: o hem de canviar la mentalitat radicalment o ens han de fotre encara més per despertar d'una vegada. 

PD: esper que s'entenguin els exemples que he utilitzat, sobretot els motius pels quals els he utilitzat, és a dir, mirar de despertar un poc la ràbia (o la vergonya) interior.

Salut i endavant!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada